______________________________________________
Magnífic i emotiu. L'homenatge a l'Ovidi de la MitjaGalta ha estat molt, però que molt bé. Estic orgullosa de ser mitjagaltera.
Ha vingut molta gent, sobretot molta gent jove (de Manuel i d'altres pobles). Alguns d'ells han comentat en eixir que han descobert aquesta nit a l'Ovidi. El missatge reivindicatiu, clar i ben explícit d'aquest home, connecta molt bé amb l'esperit de la gent jove compromesa.
Felicitacions a la gent que l'heu preparat, als qui heu eixit a actuar i també als qui heu estat per darrere. A Càrol i a Imma pel text i a Pau per llegir-lo. A Quique, Juanma i Josep per les seues actuacions. També a Xavi, Felet i Tomàs, que s'han encarregat de la qüestió tècnica. I què dir d'Ali i d'Imma?, impagables. Però quina interpretació de Tot l'enyor de demà que ens heu fet, xiquetes, a mi m'han eixit les llàgrimes. M'encanta aquest poema de Papasseït (des de que tinc fills que l'entenc en la línia de la peli de la Coixet Mi vida sin mí i m'emociona encara més)
Un altra cosa que em fa sentir-me contenta del meu poble: avuí s'ha tornat a demostrar que a Manuel els nacionalistes no estem dividits, potser en som pocs, potser hi ha de diferents sensibilitats i de diferents generacions, uns són independentistes i uns altres no, hi ha gent més canyera i gent més moderada. Però no estem barallats, anem junts a les coses i ens reconeguem com a del mateix rotllo, com a companys de viatge. La MitjaGalta, com a espai de confluència que és, té molt a veure amb que això siga així. Tant de bo hi haguera, per tot el País Valencià, més espais de confluència com aquest, i no tants de divisió.
Ha vingut molta gent, sobretot molta gent jove (de Manuel i d'altres pobles). Alguns d'ells han comentat en eixir que han descobert aquesta nit a l'Ovidi. El missatge reivindicatiu, clar i ben explícit d'aquest home, connecta molt bé amb l'esperit de la gent jove compromesa.
Felicitacions a la gent que l'heu preparat, als qui heu eixit a actuar i també als qui heu estat per darrere. A Càrol i a Imma pel text i a Pau per llegir-lo. A Quique, Juanma i Josep per les seues actuacions. També a Xavi, Felet i Tomàs, que s'han encarregat de la qüestió tècnica. I què dir d'Ali i d'Imma?, impagables. Però quina interpretació de Tot l'enyor de demà que ens heu fet, xiquetes, a mi m'han eixit les llàgrimes. M'encanta aquest poema de Papasseït (des de que tinc fills que l'entenc en la línia de la peli de la Coixet Mi vida sin mí i m'emociona encara més)
Un altra cosa que em fa sentir-me contenta del meu poble: avuí s'ha tornat a demostrar que a Manuel els nacionalistes no estem dividits, potser en som pocs, potser hi ha de diferents sensibilitats i de diferents generacions, uns són independentistes i uns altres no, hi ha gent més canyera i gent més moderada. Però no estem barallats, anem junts a les coses i ens reconeguem com a del mateix rotllo, com a companys de viatge. La MitjaGalta, com a espai de confluència que és, té molt a veure amb que això siga així. Tant de bo hi haguera, per tot el País Valencià, més espais de confluència com aquest, i no tants de divisió.
mitjagaltersestem en el nostre millor moment
aprofitem-lo
aprofitem-lo
6 comentaris:
Em sembla un gran encert dedicar un homenatge a l'Ovidi. Pel seu compromís amb la llengua i el país i, sobretot, per les seues conviccions d'esquerra és un referent que connecta el jovent crític i reivindicatiu d'avui amb el que en el seu moment va representar la nova cançó.
Salut i endavant!
El vaig trobar un acte molt emotiu i molt bonic. Molt treballat, dóna gust tenir a Manuel una associació cultural com aquesta.
Enhorabona i ànim per a continuar publicant bellotes i organitzant exposicions i actes culturals de qualitat.
Hola, kirikú. Gràcies per la informació sobre l'acte d'homenatge a Ovidi. Veig que la gent, a Manuel, continua ben activa, tot i que segurament hi deu haver hagut etapes de més marxa i de menys. Jo hi he estat unes quantes vegades i espere tornar-hi prompte.
Un besot
Gràcies pels vostres comentaris.
L'entrada la vaig fer sota l'eufòria posterior a l'acte d'homenatge. Les coses, tampoc són tan boniques al meu poble.
A Manuel, només hi ha un grup polític que represente el nacionalisme i l'esquerra i és el Bloc. Aquest és el grup que de sempre més s'ha oposat al GIP (els independents que des de fa molt de temps tenen majoria, actualment absoluta, i que repleguen gent amb sensibilitats polítiques ben diferents).
Han hagut vegades que l'enfrontament entre els dos grups ha sigut molt fort i de vegades també molt personal i molt cru. O siga, un molt mal rotllo, que ha durat molt de temps i que ha marcat prou a la gent d'una generació, la meua. Ja sabeu com són els pobles (estem molt junts, ens vegem molt, tenim familiars i amics en un bàndol i en l'altre). Jo, al menys, no vaig poder més amb aquest ambient irrespirable. No ho podia soportat i en un moment determinat em vaig desempadronar.
Tot açò ha portat a que, hi haja un sector molt ampli de gent (moltes vegades, gent que en altres llocs ens recoltzaria), que veu amb molt mals ulls a la gent del Bloc. Estem un poc estigmatitzats. Darrerament, entre nosaltres i mig de broma, diem que als simpatitzants del Bloc ens cal eixir de l'armari, fer-ho públic, estar-ne orgullosos i tindre ben alta la nostra autoestima. I deixar de banda ja d'una vegada els mals rotllos del passat, que ens fan mal, tan a nivell personal com a nivell polític.
En aquest sentit, la MitjaGalta, està fent molt bon paper. I és veritat està en un molt bon moment, amb la gent molt activa i molt acomboiada. Aglutinant, ademés, a una gent més jove que nosaltres, també inquieta i del nostre rotllo, però d'un altra generació i per tant amb un altra sensibilitat. La tasca callada i constant de Pau Martínez (cal dir-ho amb noms i cognoms) està començant a donar el seu fruit (torne a posar-me eufòrica, xè)
Hola! Jo no vaig poder estar a l'acte, però m'haguera agradat moltíssim. De fet, me l'han contat i també he vist algun trosset en vídeo. M'alegre que a Manuel tingueu una associació com aquesta, ja voldríem molts pobles veíns dir el mateix.
Enhorabona!
Gràcies per participar al meu bloc amb el teu comentari.
M'ha servit també per a descobrir un altra bloguera, ací ben a prop de ma casa. Et visitaré.
Quan tinga un ratet, t'enllace.
Adeu
(i torna)
Publica un comentari a l'entrada