29 de desembre 2006

L'homenatge a l'Ovidi, magnífic i emotiu

______________________________________________

Magnífic i emotiu. L'homenatge a l'Ovidi de la MitjaGalta ha estat molt, però que molt bé. Estic orgullosa de ser mitjagaltera.

Ha vingut molta gent, sobretot molta gent jove (de Manuel i d'altres pobles). Alguns d'ells han comentat en eixir que han descobert aquesta nit a l'Ovidi. El missatge reivindicatiu, clar i ben explícit d'aquest home, connecta molt bé amb l'esperit de la gent jove compromesa.

Felicitacions a la gent que l'heu preparat, als qui heu eixit a actuar i també als qui heu estat per darrere. A Càrol i a Imma pel text i a Pau per llegir-lo. A Quique, Juanma i Josep per les seues actuacions. També a Xavi, Felet i Tomàs, que s'han encarregat de la qüestió tècnica. I què dir d'Ali i d'Imma?, impagables. Però quina interpretació de Tot l'enyor de demà que ens heu fet, xiquetes, a mi m'han eixit les llàgrimes. M'encanta aquest poema de Papasseït (des de que tinc fills que l'entenc en la línia de la peli de la Coixet Mi vida sin mí i m'emociona encara més)

Un altra cosa que em fa sentir-me contenta del meu poble: avuí s'ha tornat a demostrar que a Manuel els nacionalistes no estem dividits, potser en som pocs, potser hi ha de diferents sensibilitats i de diferents generacions, uns són independentistes i uns altres no, hi ha gent més canyera i gent més moderada. Però no estem barallats, anem junts a les coses i ens reconeguem com a del mateix rotllo, com a companys de viatge. La MitjaGalta, com a espai de confluència que és, té molt a veure amb que això siga així. Tant de bo hi haguera, per tot el País Valencià, més espais de confluència com aquest, i no tants de divisió.

mitjagalters
estem en el nostre millor moment
aprofitem-lo

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla un gran encert dedicar un homenatge a l'Ovidi. Pel seu compromís amb la llengua i el país i, sobretot, per les seues conviccions d'esquerra és un referent que connecta el jovent crític i reivindicatiu d'avui amb el que en el seu moment va representar la nova cançó.

Salut i endavant!

Anònim ha dit...

El vaig trobar un acte molt emotiu i molt bonic. Molt treballat, dóna gust tenir a Manuel una associació cultural com aquesta.
Enhorabona i ànim per a continuar publicant bellotes i organitzant exposicions i actes culturals de qualitat.

XAVIER ha dit...

Hola, kirikú. Gràcies per la informació sobre l'acte d'homenatge a Ovidi. Veig que la gent, a Manuel, continua ben activa, tot i que segurament hi deu haver hagut etapes de més marxa i de menys. Jo hi he estat unes quantes vegades i espere tornar-hi prompte.
Un besot

kirikú ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris.

L'entrada la vaig fer sota l'eufòria posterior a l'acte d'homenatge. Les coses, tampoc són tan boniques al meu poble.

A Manuel, només hi ha un grup polític que represente el nacionalisme i l'esquerra i és el Bloc. Aquest és el grup que de sempre més s'ha oposat al GIP (els independents que des de fa molt de temps tenen majoria, actualment absoluta, i que repleguen gent amb sensibilitats polítiques ben diferents).

Han hagut vegades que l'enfrontament entre els dos grups ha sigut molt fort i de vegades també molt personal i molt cru. O siga, un molt mal rotllo, que ha durat molt de temps i que ha marcat prou a la gent d'una generació, la meua. Ja sabeu com són els pobles (estem molt junts, ens vegem molt, tenim familiars i amics en un bàndol i en l'altre). Jo, al menys, no vaig poder més amb aquest ambient irrespirable. No ho podia soportat i en un moment determinat em vaig desempadronar.

Tot açò ha portat a que, hi haja un sector molt ampli de gent (moltes vegades, gent que en altres llocs ens recoltzaria), que veu amb molt mals ulls a la gent del Bloc. Estem un poc estigmatitzats. Darrerament, entre nosaltres i mig de broma, diem que als simpatitzants del Bloc ens cal eixir de l'armari, fer-ho públic, estar-ne orgullosos i tindre ben alta la nostra autoestima. I deixar de banda ja d'una vegada els mals rotllos del passat, que ens fan mal, tan a nivell personal com a nivell polític.

En aquest sentit, la MitjaGalta, està fent molt bon paper. I és veritat està en un molt bon moment, amb la gent molt activa i molt acomboiada. Aglutinant, ademés, a una gent més jove que nosaltres, també inquieta i del nostre rotllo, però d'un altra generació i per tant amb un altra sensibilitat. La tasca callada i constant de Pau Martínez (cal dir-ho amb noms i cognoms) està començant a donar el seu fruit (torne a posar-me eufòrica, xè)

Cris ha dit...

Hola! Jo no vaig poder estar a l'acte, però m'haguera agradat moltíssim. De fet, me l'han contat i també he vist algun trosset en vídeo. M'alegre que a Manuel tingueu una associació com aquesta, ja voldríem molts pobles veíns dir el mateix.

Enhorabona!

kirikú ha dit...

Gràcies per participar al meu bloc amb el teu comentari.

M'ha servit també per a descobrir un altra bloguera, ací ben a prop de ma casa. Et visitaré.

Quan tinga un ratet, t'enllace.

Adeu
(i torna)