Hui, a partir de les deu de la nit, deixaran de circular els trens pel meu poble.
Aquests dies en tots els rotgles se'n parla. Les opinions són diverses, i les emocions ambivalents, agredolces. Perquè si d'una banda ens alegrem molt de què lleven ja d'una eixa barrera, que en els darrers anys s'ha convertit en un suplici per a nosaltres, d'un altra tots tenim en aquest moment un sentiment de pèrdua, la sensació de que s'acaba una època. I ens venen enyors, records ... i molta gent té les emocions a flor de pell. I és que la vida d'aquest poblet nostre, ha estat totalment marcada pel tren, que des de fa cent cinquanta-cinc anys ha passat (i ha parat) per dins de Manuel.
Perquè si d'alguna cosa hem estat sempre molt orgullosos tots els manue- lers, és precisament del tren, que ens ha fet tindre una autoestima ben alta com a poble, i que sempre l'ha destacat d'entre totes les altres localitats de la "contornà".
El tren li ha donat a Manuel riquesa, apertura, vida. Ens ha configurat. Sempre hem sentit dir que Manuel és el poble més hospitalari i obert de la rodalia. I si això és veritat, de segur que el tren ha tingut molt i molt a veure.
Sense adonar-nos-en el tren ha format part de la nostra quotidianitat, ens ha acompanyat en les nostres vides. I en les dels nostres pares, avis, rebesavis, tataraavis ... Tots tenim un muntó de records i de vivències, també d'històries i d'anècdotes que ens han contat els majors. Sempre ha estat ahí i forma part de la nostra biografia col·lectiva.
En tren hem anat a València, quan ningú anava perquè no hi havia cotxes. I Xàtiva l'hem tinguda tan assequible i propera com si visquérem allí. I als treballs, i a estudiar als instituts, a la Universitat ... En el tren hem anat a la Fira d'Agost. En l'estació s'acomiadaven dels familiars quan se n'anàvem, en tren, a França a la verema. I els forasters sempre han tingut un accés fàcil al nostre poble, una porta oberta. El tren ha sigut també un motor econòmic: durant dècades, els magatzems omplien de caixes de taronges els vagons de mercaderies, destinades a mercats llunyans. També ací el tren carregava el marbre de les canteres de Barxeta. I durant la guerra Civil, Manuel va ser bombardejat per l'aviació franquista a causa del tren. En tren venia de València a finals del segle XIX el pintor Estruch a casa del seu germà menor, Carlos, on pintava i passava llargues temporades.
I la garita?. I les famílies de ferroviaris amb les seues proles?, que en molts casos s'han quedat ací ja per a sempre. I Eloi? que s'ha passat mitja vida en l'estació, cada vegada més enamorat de tots els temes ferroviaris. I és que a Manuel, com no podia ser d'altra manera, hi ha molts amants del tren. I la passarel·la?, Com ens agradava i encara els agrada als xiquets de vore passar els trens, rapidíssims, per baix. I Jaime, se'n recordeu de Jaime? I, clar, els joguets preferits de la majoria dels nostres xiquets són trens. Si s'han criat vegent-ne passar a totes les hores (i escoltant-ne), si han aprés el color roig i el blau distingint entre els rodalies i els euromeds ...
Aquest cap de setmana, molts a Manuel estem acomiadant-nos del tren, i tinguem les emocions remogudes. Recordem, fem memòria i ens posem sentimentals. I ens sentim un poc més d'aquest estimat poble nostre.
______________________
La línia ferroviària de València-Xàtiva, va ser la primera del País Valencià i la tercera de l'Estat. Es va inaugurar en juliol de 1854, fa ara justament cent cinquanta-cinc anys, i des d'aleshores fins ara, ha tingut estació i parada en Manuel.
Escrits
