Cançó de la Trobada de la Vall d'Albaida (Alfarrasí, 2010)

Ací baix deixe la cançoneta de la Trobada de la Vall d'Albaida, que enguany es fa en Alfarrasí (també diran allí ni dona ni rossí?). L'he trobada a Can Carrasca, el blog de Sergi Gómez, que és l'autor de la lletra.

Em pense que abans també es feien cançons per a les Trobades de la Ribera. Em sona que les escrivia Emili Gascó i les interpretava el Grup Trobada. Recorde especialment una dedicada a la Ribera que m'emocionava cada vegada que l'escoltava: "la meua terra és com una joia, el seu paisatge m'ompli l'ànima ...", digna d'estar recollida a Riberenques.

Escolteu la de la Trobada del 2010 a Alfarrasí, que és molt boniqueta.

Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts, a la Vall d’Albaida
hui fem tots la festa al carrer!

Som els xiquets i les xiquetes
de la Vall més blanca que hi ha.
Parlem com parlen les muntanyes,
pobles i rius, fonts i bancals.
I anem creixent volent la terra,
i confiant en el demà.

Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts, a la Vall d’Albaida
hui fem tots la festa al carrer!

Per festejar la nostra llengua
fem la Trobada i fuig el fred!
L’any deu Alfarrasí ens abraça,
al mig la Vall fa de coret!
És el poble on la Primavera
la du volant un angelet!

Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts, a la Vall d’Albaida
hui fem tots la festa al carrer!

Els Pastorets ja omplin la bóta
i els dansadors ben divertits!
Sonen els tabals i dolçaines,
les nostres bandes van venint.
Que revoltegen les campanes!
Hui fa gran festa Alfarrasí!

Hola, estimada Vall d’Albaida,
gràcies per retrobar-te ací.
Hui des de la Venta a l’Ermita
esclata en festa Alfarrasí,
que sí!

Palíndroms

La data de hui, que ja està a punt d'acabar-se és capicua, 01022010. El proper dia capicua serà d'ací a un any, el 11022011, el dia que el meu fill major complirà deu anyets. D'ací a deu anys, el dia del Porrat de Manuel també serà capicua, el 02022020.

Palíndroms em pense que es diuen.

(Demà és el dia de la Candelària, del Porrat de Manuel, de la Fireta, així en diminuntiu, una festa molt entranyable per als qui som d'aquest poblet nostre)

La 25ena Trobada de la Ribera, el 25 d'abril a Manuel

Manuel serà el poble amfitrió de la propera Trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera -la que fa 25!- i se celebrarà justament el 25 d'abril, que enguany cau en diumenge.

Aquesta gran comarca nostra -una llengua, un riu i una ribera, des de la vall Farta a Cullera- fa una de les Trobades més multitudinàries de tot el país. Per a Manuel serà tot un esdeveniment: ens visitarà molta gent que mai ha vingut al nostre poble -que és menudet i està en un extrem de la comarca-, passaran per ací moltíssimes persones, es faran concerts, exposicions i altres activitats culturals i esportives, eixirem al diari i serem un poc més coneguts.

A mi m'agradaria que la celebració de la Trobada ací al meu poble, servira per a que entre els meus paisans augmentara un poc l'estima i la sensibilitat cap a la nostra llengua. Per a que la valoràrem i la defensàrem un poquet més. Per a que tothom es fera càrrec que, nosaltres els valencians, tenim dret a usar el valencià amb tota la normalitat i en tots els àmbits de la nostra vida. El mateix dret que té qualsevol altre parlant de qualsevol altra llengua. I no perquè siga ni millor ni pijor, simplement perquè és la nostra, i per tant forma part del nostre patrimoni col·lectiu, que ens identifica i ens fa únics en aquest món globalitzat. I perquè que tenim el deure de conservar-la i transmetre-la als nostres fills, i als fills dels nostres fills.

La comissió organitzadora d'aquesta 25ena Trobada de Manuel ja està en marxa i en plena feina. És el moment de l'"arromanguisme"(o siga: arromangar-se i posar-se a treballar). Ara toca això. Un altre dia continuaré escrivint de tot açò.

(L'arromaguisme és un terme inventat per Rosella Antolí, una xicona curranta i optimista de Bonrepós i Mirambell)

Una nit màgica, un concert irrepetible

El proper dissabte per la nit, a Llíria es farà un concertàs d'eixos als quals no es pot faltar: Miquel Gil, Pepe Botifarra, l'Orquestra Àrab de Barcelona i també la Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria, -en total més de cent trenta músics dalt de l'escenari- homenatjaran els 130.000 moriscos que ara fa 400 anys van ser expulsats del País Valencià. Com diuen els organitzadors, serà un concert únic, una nit màgica, d'aquelles que passen a la memòra col·lectiva.

Com diu Frechina, L'Institut d'Estudis del Camp de Túria ha "tirat el resto" en aquesta aposta valenta, que contrasta amb el silenci de les institucions públiques davant la commemoració d'aquest fet importantíssim, el més negre i vergonyant de la nostra història. I es mereixen una resposta de tots nosaltres a la mateixa alçada.

A mi, almenys, no me ho hauran contar.


Si encara no sabeu què fer, llegiu per a decidir-vos les 10 raons per a anar a Llíria el dissabte, que Josep Vicent Frechina ha publicat a la seua Caseta del Plater.

A més, per a aquells blocaires (o bloguers, o com es diga) que sí que pensàveu acudir, sapieu que a les 19:00 s'ha convocat allí mateix, a Llíria, una Trobada de Blocaires (reunió + soparet) prèvia al Concert. Jo ahí ja no sé si podré anar, ja ho tinc més difícil. I serà una pena, perquè conéixer les cares de la gent que habitualment llegeixes, fa comboi, té la seua gràcia.

Pel que sembla, Canal 9 no té clar si el concert mereix algun tipus de cobertura informativa. Eixa ha sigut la resposta que el director de la RTVV li ha donat a Morera quan va comparéixer a les Corts l'altre dia. Era d'esperar. Vos deixe el vídeo de la pregunta de Morera -la resposta del director, ací-.

Musiqueries i Musiquetes

Dani Miquel ha tret ja el seu nou disc Musiqueries. El va presentar el divendres passat al seu poble l'Alcúdia (la de Crespins no âtra), i encara que no vaig poder anar, uns pardalets me ho han contat tot. Pel que sembla, va estar rebé -me ho imagine-. El disc ja el tinc i és una xulada. En realitat és un llibre-disc, amb unes il·lustracions i un disseny preciós, que a més de les cançons del repetori de Dani, inclou comentaris, la partitura, i algunes idees de com treballar-les en grup, per exemple en l'escola. Gravat amb públic al Teatre la Clau, inclou també alguna cançoneta popular cantada per les seues col·laboradores (xiquetes i majors).

Jo el conec de ja fa un muntó de temps, primer com a dolçainer quan de jovenet venia al meu poble i ens acompanyava en festes i passacarrers -encara ho fa-. I també de Benimaclet, quan acompanyava els Negrets de l'Alcúdia en aquells famosos Carnestoltes en què rebíem al Moro Maclet, el legendari fundador del Califat Independent. Després amb els Sonadors de la Guaita, i amb Rodamons, i amb Trencaclosques. I és que Dani és ja un músic veterà que no acaba d'aterrar fa quatre dies. Des de fa un temps a més, s'ha fet alquimista musical i Cantacançons, i va per places i carrers, cantant a xiquets i majors les nostres cançons de sempre que com diu ell són com els somriures: antics, personals, alegres i necessaris.

Fa dos anys va actuar a Manuel, ja com a Cantacançons, portat per la MitjaGalta i el Bloc per al 9 d'Octubre. Quin concert més bonic ens va fer al carreronet de l'església! La darrera vegada que el vaig vore va ser a la presentació del Te'n cantarés més de mil, el darrer disc del gran Pep Botifarra -quin concertàs també aquella nit!-. Dani, discret, acompanyava les cançons de Pep amb els efectes musicals del seu Triquilisó (ell, tan encantador com sempre -ja li ho va dir, ja, una xicona del públic: "Vetero, bonico!"-)

Mireu quines coses tan xules diu ell mateix de les seues Musiqueries.

I ja sabeu, preneu Musiqueries una o dos vegades al dia
i ja veureu com s'alegra la vostra vida

El Cantacançons Dani Miquel + 2
al carreronet de l'església de Manuel (octubre de 2007)

Volia escriure també alguna cosa sobre les Musiquetes per a la Bressola, que ja fa molt de temps que vaig darrere de fer-ho, però se m'ha acabat el temps de l'ordinador per a hui. Vorem si podrà ser un altre dia.

Estiu

"... i robar fruita pels horts
i beure el vi de la sagristia,
i celebrar tots els solsticis com a bons pagans

... i tornaríem a ser eterns,
com eterns semblaven aquells dies ..."

______________________________

La imatge pertany a la sèrie Dreams of flying del fotògraf Jan Von Holleben. Quan fa un temps la vaig descobrir en una campanya publicitària d'Iberdrola, em va fer gràcia el paregut del xiquet de la foto amb el meu roget.

La cançó és Estampes de Sants, que està dins de l'àlbum Cançoner Electromagnètic del gran Quimi Portet, l'astre.

Bon Estiu!

Manuel, poble de tren

Hui, a partir de les deu de la nit, deixaran de circular els trens pel meu poble.

Aquests dies en tots els rotgles se'n parla. Les opinions són diverses, i les emocions ambivalents, agredolces. Perquè si d'una banda ens alegrem molt de què lleven ja d'una eixa barrera, que en els darrers anys s'ha convertit en un suplici per a nosaltres, d'un altra tots tenim en aquest moment un sentiment de pèrdua, la sensació de que s'acaba una època. I ens venen enyors, records ... i molta gent té les emocions a flor de pell. I és que la vida d'aquest poblet nostre, ha estat totalment marcada pel tren, que des de fa cent cinquanta-cinc anys ha passat (i ha parat) per dins de Manuel.

Perquè si d'alguna cosa hem estat sempre molt orgullosos tots els manue- lers, és precisament del tren, que ens ha fet tindre una autoestima ben alta com a poble, i que sempre ens ha destacat d'entre totes les altres localitats de la "contornà".

El tren li ha donat a Manuel riquesa, apertura, vida. Ens ha configurat. Sempre hem sentit dir que Manuel és el poble més hospitalari i obert de la rodalia. I si això és veritat, de segur que el tren ha tingut molt i molt a veure.

Sense adonar-nos-en el tren ha format part de la nostra quotidianitat, ens ha acompanyat en les nostres vides. I en les dels nostres pares, avis, rebesavis, tataraavis ... Tots tenim un muntó de records i de vivències, també d'històries i d'anècdotes que ens han contat els majors. Sempre ha estat ahí i forma part de la nostra biografia col·lectiva.

En tren hem anat a València, quan ningú anava perquè no hi havia cotxes. I Xàtiva l'hem tinguda tan assequible i propera com si visquérem allí. I als treballs, i a estudiar als instituts, a la Universitat ... En el tren hem anat a la Fira d'Agost. En l'estació s'acomiadaven dels familiars quan se n'anàvem, en tren, a França a la verema. I els forasters sempre han tingut un accés fàcil al nostre poble, una porta oberta. El tren ha sigut també un motor econòmic: durant dècades, els magatzems omplien de caixes de taronges els vagons de mercaderies, destinades a mercats llunyans. També ací el tren carregava el marbre de les canteres de Barxeta. I durant la guerra Civil, Manuel va ser bombardejat per l'aviació franquista a causa del tren. En tren venia de València a finals del segle XIX el pintor Estruch a casa del seu germà menor, Carlos, on pintava i passava llargues temporades.

I la garita?. I les famílies de ferroviaris amb les seues proles?, que en molts casos s'han quedat ací ja per a sempre. I Eloi? que s'ha passat mitja vida en l'estació, cada vegada més enamorat de tots els temes ferroviaris. I és que a Manuel, com no podia ser d'altra manera, hi ha molts amants del tren. I la passarel·la?, Com ens agradava i encara els agrada als xiquets de vore passar els trens, rapidíssims, per baix. I Jaime, se'n recordeu de Jaime? I, clar, els joguets preferits de la majoria dels nostres xiquets són trens. Si s'han criat vegent-ne passar a totes les hores (i escoltant-ne), si han aprés el color roig i el blau distingint entre els rodalies i els euromeds ...

Aquest cap de setmana, molts a Manuel estem acomiadant-nos del tren, i tinguem les emocions remogudes. Recordem, fem memòria i ens posem sentimentals. I ens sentim un poc més d'aquest estimat poble nostre.

______________________

La línia ferroviària de València-Xàtiva, va ser la primera del País Valencià i la tercera de l'Estat. Es va inaugurar en juliol de 1854, fa ara justament cent cinquanta-cinc anys, i des d'aleshores fins ara, ha tingut estació i parada en Manuel.

Nit de la Cançó '09

Les dos cantants valencianes més destacades del moment.
Un jove cantant, original i innovador, que ara comença

Eva Dénia
Té una veu que acarona quan s'escolta, redona i encisadora. Excelent interpret de jazz i també d'altres estils musicals, com es reflexa als treballs discogràfics que ha publicat. En Adéu tristesa adapta al valencià els estandarts de jazz més populars. Junt a Manuel Hamerlink publica Tribut a Jobim, onze versions de temes del pare de la bossa nova, exquisides les onze, tant pel que fa als arranjaments muscials, com per l'acurada adaptació al valencià de les lletres, i pel qual va rebre el Premi '07 al disc amb millors arranjaments del COM. També ha publicat dos discos interpretant el cançoner de Georges Brassens, repertori que treballa en l'actualitat. Darrerament explora el terreny de la música valenciana tradicional i ha col·laborat en Tan alta com va la lluna de Carles Dénia i la Nova Rimaire. Serà tot un honor tindre divendres a aquesta gran cantant entre nosaltres.

Clara Andrés
Les cançons d'aquesta cantaurora d'Oliva són senzilles i delicades, petites miniatures d'instants qüotidians enfocats des de molt prop. Es va donar a conéixer amb Inici, maqueta finalista al Sona9 i des d'aleshores el seu treball ha sigut reconegut amb diversos premis i molt bones crítiques. El tema "Hui fa vent" va formar part de la banda sonora de Dies d'Agost, la darrera pel·lícula de Marc Recha. I amb la incorporació d'algunes cançons més, va gravar Dies i dies, un disc que va rebre els premis del COM '08 a la millor cançó i als millors arranjaments. També els vídeoclips d'algunes de les seues cançons han rebut diverses distincions. Darrerament el tema "Persontages" ha sigut considerat com la millor adaptació musical d'un poema en català i ha rebut el premi "Miquel Martí i Pol", instituït fa poc per Lluís Llach. Va actuar al programa "De prop" de TV3 amb un concert en directe, i també l'han entrevistat en diverses oscasions en Enderrok i en altres mitjans. Un plaer poder-la escoltar el divendres a Manuel.

Josep Artés - Mi sostingut & Friends
Jove cantautor novell que ara comença. Original i innovador, és l'autor del blog A ta mare va que fumes. En el concert de divendres, l'acompanyaran els músics de la banda Anguiles de Camal, d'Albalat de la Ribera. Li desitgem des d'ací una llarga trajectòria.

Ja vegeu quin cartellasso! No se ho podeu perdre. Ja sabeu:

Divendres 8 de maig
22:30 h Casa de la Cultura (1er pis)
Organitza: Associació MitjaGalta

VOS ESPEREM!

Torna la Revolució Groga a l'Ensenyament Valencià

La Plataforma per l'Ensenyament Públic Valencià ha convocat novament la Vaga General que va quedar ajornada el passat desembre, davant de la total falta de voluntat de la Conselleria en negociar res de res. Ni tan sols la moratòria de l'Educació per a la Ciutadania en anglès, que només suprimia l'ordre durant l'actual curs, i que ells mateixos estan incumplint, exigint per a la contractació dels professors de la borsa, capacitació en llengua anglesa. Per no parlar de la resta de punts que es demanaven per a poder acabar amb la situació tan greu, de precarietat i deteriorament que pateix l'ensenyament valencià. Una presa de pèl i una vergonya!

La Conselleria es va aprofitar de la bona voluntat dels convocants i va prometre negociacions, amb la única la intenció de que es desconvocara la vaga, s'acabaren les mobilitzacions i que es dissolguera la Plataforma* (recordem l'èxit de les mobilitzacions de la passada tardor i l'èxit de la manifestació de novembre, una de les més multitudinàries a la ciutat de València en tots els temps!).

Però, a pesar que no tots van estar d'acord en desconvocar la vaga de desembre, la Plataforma s'ha mantingut unida, i això permet encarar el futur de les mobilitzacions amb optimisme. Ara es torna a convocar la vaga. Així és que ja sabeu: el 28A tots a la vaga. Els motius són els mateixos.

______________________________________________________

(*) - La Plataforma està composta per tots els estaments educatius valencians: sindicats de docents, FAPA, Escola Valenciana, associacions de directors de primària i secundària, associacions d'inspectors, ... A les seues pàgines web trobareu un muntó d'informació actualitzada i propostes diverses per a anar animant l'ambient.

Presentació d'Idees i Paraules (de Tobies Grimaltos)

Publicat per PUV (Publicacions de la Universitat de València) a finals de 2008, Idees i paraules s'ha presentat ja en Castelló de la Ribera, en València, en Gandia... I ara també ací, a Manuel.

Divendres 27 de març, a les 20:00 h
A la Biblioteca Pública de Manuel
Intervindran:
Pau Viciano (PUV)
Tobies Grimaltos (autor del llibre)

Es tracta del darrer llibre de Tobies Grimaltos, un xic natural i resident a Castelló de la Ribera (amb perdó!) que és professor de Filosofia a la Universitat de València. L'autor a més dels treballs i publicacions acadèmiques normals en un investigador universitari, s'ha dedicat també a escriure llibres més planers adreçats als joves, amb la pretensió d'apropar la filosofia a aquest tipus de públic.

S'ha dit d'aquest llibre que és filosofia per als dies feiners. I efectivament, com diu el subtítol, el llibre consta d'un seguit de reflexions curtes al voltant de qüestions quotidianes, properes, tractades amb claredat i senzillesa. L'estructura podria ser la d'un blog. I és que Tobies és també l'autor de Vista parcial, un blog reconegut i seguit per molts lectors i lectores, entre les quals m'incloc.

I com que ja s'ha dit molt d'aquest llibre per la xarxa, deixe alguns comentaris que he recollit per ací i per allà:

Enric Balaguer en A tall d'invocació
Es tracta d'una sèrie de proses breus i diverses sobre el nostre món quotidià... un repàs deliciós d'hàbits, de creences, d'idees passant-les pel sedàs d'un enteniment saludable que ens neteja la mirada i ens amplia horitzons. Un llibre que irradia saviesa i bonhomia.

Urbà Lozano a Més content que un gínjol
Un d'aquells llibres que es deixa llegir de gust. Una filosofia de la vida quotidiana, n'és el subtítol. En realitat, molta quotidianitat, molt de sentit comú, i poca filosofia d'aquella enrevesada, tendenciosa, pseudoerudita, pretensiosa i pedant a què tan acostumats ens tenen sádabes i sabaters

Emili Morant La vida diferida
Aquest filòsof analític explora la seua realitat interior i circumdant no tant des de la perspectiva de la seua dedicació universitària com des de la convivència textual de l'argument i el dubte amb l'anècdota, la nostàlgia, la ficció i la confessió.

Manel Alonso a Els papers de Can Perla
Claredat, senzillesa en la forma, ganes de fer-se entendre i de no ocultar-se darrere d’una falsa pirotècnia verbal... Del llibre cal destacar el gran sentit de l’humor, la capacitat per al sarcasme i la ironia de què fa gala Tobies Grimaltos, als quals caldria afegir la facilitat que té per a crear complicitat amb el lector, així com la franquesa i l’amenitat que respira el text. Caigudes les primeres pàgines, com si foren peces de la roba de l’autor que es despulla, ens apareix un home amic dels seus amics, amant dels petits plaers que ens ofereix la vida, enemics de les impostures i de la hipocresia social, partidari de dir les coses pel seu nom i de posar, quan és necessari, el dit en la nafra. Un tipus intel·ligent i agut. Un llibre divertit per a gaudir-lo d’una tirada.

Ens vegem divendres a la Biblioteca.