Publicat per PUV (Publicacions de la Universitat de València) a finals de 2008, Idees i paraules s'ha presentat ja en Castelló de la Ribera, en València, en Gandia... I ara també ací, a Manuel.
Divendres 27 de març, a les 20:00 h
A la Biblioteca Pública de Manuel
Intervindran:
Pau Viciano (PUV)
Tobies Grimaltos (autor del llibre)
A la Biblioteca Pública de Manuel
Intervindran:
Pau Viciano (PUV)
Tobies Grimaltos (autor del llibre)
Es tracta del darrer llibre de Tobies Grimaltos, un xic natural i resident a Castelló de la Ribera (amb perdó!) que és professor de Filosofia a la Universitat de València. L'autor a més dels treballs i publicacions acadèmiques normals en un investigador universitari, s'ha dedicat també a escriure llibres més planers adreçats als joves, amb la pretensió d'apropar la filosofia a aquest tipus de públic.
S'ha dit d'aquest llibre que és filosofia per als dies feiners. I efectivament, com diu el subtítol, el llibre consta d'un seguit de reflexions curtes al voltant de qüestions quotidianes, properes, tractades amb claredat i senzillesa. L'estructura podria ser la d'un blog. I és que Tobies és també l'autor de Vista parcial, un blog reconegut i seguit per molts lectors i lectores, entre les quals m'incloc.
Enric Balaguer en A tall d'invocació
Es tracta d'una sèrie de proses breus i diverses sobre el nostre món quotidià... un repàs deliciós d'hàbits, de creences, d'idees passant-les pel sedàs d'un enteniment saludable que ens neteja la mirada i ens amplia horitzons. Un llibre que irradia saviesa i bonhomia.
Urbà Lozano a Més content que un gínjol
Un d'aquells llibres que es deixa llegir de gust. Una filosofia de la vida quotidiana, n'és el subtítol. En realitat, molta quotidianitat, molt de sentit comú, i poca filosofia d'aquella enrevesada, tendenciosa, pseudoerudita, pretensiosa i pedant a què tan acostumats ens tenen sádabes i sabaters
Emili Morant La vida diferida
Aquest filòsof analític explora la seua realitat interior i circumdant no tant des de la perspectiva de la seua dedicació universitària com des de la convivència textual de l'argument i el dubte amb l'anècdota, la nostàlgia, la ficció i la confessió.
Manel Alonso a Els papers de Can Perla
Claredat, senzillesa en la forma, ganes de fer-se entendre i de no ocultar-se darrere d’una falsa pirotècnia verbal... Del llibre cal destacar el gran sentit de l’humor, la capacitat per al sarcasme i la ironia de què fa gala Tobies Grimaltos, als quals caldria afegir la facilitat que té per a crear complicitat amb el lector, així com la franquesa i l’amenitat que respira el text. Caigudes les primeres pàgines, com si foren peces de la roba de l’autor que es despulla, ens apareix un home amic dels seus amics, amant dels petits plaers que ens ofereix la vida, enemics de les impostures i de la hipocresia social, partidari de dir les coses pel seu nom i de posar, quan és necessari, el dit en la nafra. Un tipus intel·ligent i agut. Un llibre divertit per a gaudir-lo d’una tirada.
Ens vegem divendres a la Biblioteca.Es tracta d'una sèrie de proses breus i diverses sobre el nostre món quotidià... un repàs deliciós d'hàbits, de creences, d'idees passant-les pel sedàs d'un enteniment saludable que ens neteja la mirada i ens amplia horitzons. Un llibre que irradia saviesa i bonhomia.
Urbà Lozano a Més content que un gínjol
Un d'aquells llibres que es deixa llegir de gust. Una filosofia de la vida quotidiana, n'és el subtítol. En realitat, molta quotidianitat, molt de sentit comú, i poca filosofia d'aquella enrevesada, tendenciosa, pseudoerudita, pretensiosa i pedant a què tan acostumats ens tenen sádabes i sabaters
Emili Morant La vida diferida
Aquest filòsof analític explora la seua realitat interior i circumdant no tant des de la perspectiva de la seua dedicació universitària com des de la convivència textual de l'argument i el dubte amb l'anècdota, la nostàlgia, la ficció i la confessió.
Manel Alonso a Els papers de Can Perla
Claredat, senzillesa en la forma, ganes de fer-se entendre i de no ocultar-se darrere d’una falsa pirotècnia verbal... Del llibre cal destacar el gran sentit de l’humor, la capacitat per al sarcasme i la ironia de què fa gala Tobies Grimaltos, als quals caldria afegir la facilitat que té per a crear complicitat amb el lector, així com la franquesa i l’amenitat que respira el text. Caigudes les primeres pàgines, com si foren peces de la roba de l’autor que es despulla, ens apareix un home amic dels seus amics, amant dels petits plaers que ens ofereix la vida, enemics de les impostures i de la hipocresia social, partidari de dir les coses pel seu nom i de posar, quan és necessari, el dit en la nafra. Un tipus intel·ligent i agut. Un llibre divertit per a gaudir-lo d’una tirada.
