10 de juliol 2009

Manuel, poble de tren

Hui, a partir de les deu de la nit, deixaran de circular els trens pel meu poble.

Aquests dies en tots els rotgles se'n parla. Les opinions són diverses, i les emocions ambivalents, agredolces. Perquè si d'una banda ens alegrem molt de què lleven ja d'una eixa barrera, que en els darrers anys s'ha convertit en un suplici per a nosaltres, d'un altra tots tenim en aquest moment un sentiment de pèrdua, la sensació de que s'acaba una època. I ens venen enyors, records ... i molta gent té les emocions a flor de pell. I és que la vida d'aquest poblet nostre, ha estat totalment marcada pel tren, que des de fa cent cinquanta-cinc anys ha passat (i ha parat) per dins de Manuel.

Perquè si d'alguna cosa hem estat sempre molt orgullosos tots els manuelers, és precisament del tren, que ens ha fet tindre una autoestima ben alta com a poble, i que sempre ens ha destacat d'entre totes les altres localitats de la "contornà".

El tren li ha donat a Manuel riquesa, apertura, vida. Ens ha configurat. Sempre hem sentit dir que Manuel és el poble més hospitalari i obert de la rodalia. I si això és veritat, de segur que el tren ha tingut molt i molt a veure.

Sense adonar-nos-en el tren ha format part de la nostra quotidianitat, ens ha acompanyat en les nostres vides. I en les dels nostres pares, avis, rebesavis, tataraavis ... Tots tenim un muntó de records i de vivències, també d'històries i d'anècdotes que ens han contat els majors. Sempre ha estat ahí i forma part de la nostra biografia col·lectiva.

En tren hem anat a València, quan ningú anava perquè no hi havia cotxes. I Xàtiva l'hem tinguda tan assequible i propera com si visquérem allí. I als treballs, i a estudiar als instituts, a la Universitat ... En el tren hem anat a la Fira d'Agost. En l'estació s'acomiadaven dels familiars quan se n'anàvem, en tren, a França a la verema. I els forasters sempre han tingut un accés fàcil al nostre poble, una porta oberta. El tren ha sigut també un motor econòmic: durant dècades, els magatzems omplien de caixes de taronges els vagons de mercaderies, destinades a mercats llunyans. També ací el tren carregava el marbre de les canteres de Barxeta. I durant la guerra Civil, Manuel va ser bombardejat per l'aviació franquista a causa del tren. En tren venia de València a finals del segle XIX el pintor Estruch a casa del seu germà menor, Carlos, on pintava i passava llargues temporades.

I la garita?. I les famílies de ferroviaris amb les seues proles?, que en molts casos s'han quedat ací ja per a sempre. I Eloi? que s'ha passat mitja vida en l'estació, cada vegada més enamorat de tots els temes ferroviaris. I és que a Manuel, com no podia ser d'altra manera, hi ha molts amants del tren. I la passarel·la?, Com ens agradava i encara els agrada als xiquets de vore passar els trens, rapidíssims, per baix. I Jaime, se'n recordeu de Jaime? I, clar, els joguets preferits de la majoria dels nostres xiquets són trens. Si s'han criat vegent-ne passar a totes les hores (i escoltant-ne), si han aprés el color roig i el blau distingint entre els rodalies i els euromeds ...

Aquest cap de setmana, molts a Manuel estem acomiadant-nos del tren, i tinguem les emocions remogudes. Recordem, fem memòria i ens posem sentimentals. I ens sentim un poc més d'aquest estimat poble nostre.

______________________

La línia ferroviària de València-Xàtiva, va ser la primera del País Valencià i la tercera de l'Estat. Es va inaugurar en juliol de 1854, fa ara justament cent cinquanta-cinc anys, i des d'aleshores fins ara, ha tingut estació i parada en Manuel.

5 comentaris:

Vicent ha dit...

Ha d'impactar l'eliminació d'un element que ha format part del vostre entorn des de sempre.

Més enllà d'això, faig una reflexió que no hi té molt a veure; més racional.

El tren és un gran invent. Un invent desaprofitat, perquè tots els pobles podrien estar comunicats mitjançant rodalies: moriria molta menys gent en desplaçaments i l'individualisme que va unit a l'ús del cotxe, així com la contaminació i altres desavantatges, es veurien reduïts.

Però el sistema econòmic imposa altres coses. La comunicació entre grans ciutats i poc més; la privatització del que hauria de ser un servei públic...

Quant a mi ha dit...

Sí Vicent, és veritat. El tren és un gran invent i està totalment desaprofitat. La xarxa ferroviària de l'estat espanyol és per a posar-se a plorar.

A Manuel, però, no han eliminat el servei. El que han fet ha sigut eliminar la via que passa pel nucli urbà. Han fet una variant un poc més allunyada, amb una estació en el terme de l'Ènova.

La gent, hui al meu poble està amb les emocions molt remogudes. Tots estem acomidant-nos i ens fa pena. La gent plora, despotrica, conta coses, recorda. Molta gent està fent fotos i vídeos per ací i per allà. Els conductors de trens ens veuen i ens piten. Hi ha un ambient extrany de tristesa i festa a la vegada.

Has llegit "Camí de Sirga"? Doncs el que passa hui ací em recorda un poc al que es conta a eixa novela coral, tan xula.

Ah! I gràcies pel comentari

ValldignaDigital ha dit...

Hem reproduït l'article ... una llàstima no ? ja que suponc formava part del substracte del poble...

Pau ha dit...

Hola Mª Josep moltes gràcies pels teus comentaris, als què sense deixar de banda el teu parer, replegues la varietat d’emocions que el trasllat de la via provoca en la gent.

Jo, un poc més prosaic vaig a comentar algunes qüestions pràctiques què, pot ser, millorarien el servici actual. En primer lloc he trobat a faltar, en una infraestructura nova com l’estació actual, un ascensor per qui tinga necessitat. Alguna gent es queixa també de que com està en mig de l’horta, poden fer malbé els vehicles del pàrquing i fins i tot que per la nit et poden pegar un “susto” tant al passadis d’acceés a les vies com en el tram de l’estació al poble. Jo crec que això es podia solucionar amb càmeres de vigilància. Un altre tema és la distància per a la gent de Manuel que podria resoldre’s amb un microbús que fera el trajecte varies vegades al dia i així la gent que no té vehicle per anar a l’estació pot agafar l’autobús.
En fi algunes coses que podrien millorar el servici actual.

De totes maneres he vist reaccions molt primàries, molt primitives que no valoren en tota la seua dimensió el problema del tren per dins de Manuel i comencen a tirar culpes a uns i altres sense raó ni fonament. Pau Martínez.

Anònim ha dit...

Eixe dia, diumenge, a les 7 i mitja del matí, els operaris de l'ADIF, despertaren les meues filles que dormien plàcidament en casa dels meus pares.
Mes tard, pel vespre li comentava a una companya de treball, que també es de Manuel -Avui es un dia històric per al nostre poble. Te n'adones? avui han deixat de passar els trens per Manuel-.
Amb aquestes simples anècdotes quotidianes, vaig donar per tancat tot un període de 150 anys de ferrocarril al nostre poble, alhora que li donava la benvinguda a la nova situació dels Manuelencs.

L'esdeveniment m'ha agafat una mica contrapeu. Com si no fos conscient que aquest moment ja tinguera una definició temporal. Com si el costum vital i quotidià dels sorolls, les esperes, els perills, els usuaris, els incidents i accidents.... i tantes i tantes coses esborraren del meu seny la remota possibilitat que aquest moment anava a arribar.

Ara m'acomboia molt la ràpida disposició de l'ADIF i dels Ajuntaments per convertir el traçat en Via Verda. Tu saps que des del Bloc i tots els amics de Manuel i també els de Xàtiva hem estat recelosos en aquest assumpte, principalment pel silenci que hi havia respecte de l'us futur del traçat. Ara ho vec tot una mica mes clar i pareix aque finalment podrem fer un us de benestar, ecològic, esportiu i d'esplai d'allò que "tota la vida" ens ha generat molèsties, perills, angoixes, i mal de caps. No està malament, no?.

Sols dir-te, que m'ha agradat molt el sentit emotiu del teu correu i del post que has ficat al blog. Jo pense que amb una via verda entre Manuel i Xàtiva, la proximitat, si mes no, pot ser mes gran que amb el propi tren. També pense que amb el tren passava molta gent pero no se n'aturava ninguna. Ara els que hi passen, s'aturaran, ens coneixeran i el poble serà mes pròxim.

Salva Moscardó