Dani Miquel ha tret ja el seu nou disc Musiqueries. El va presentar el divendres passat al seu poble l'Alcúdia (la de Crespins no âtra), i encara que no vaig poder anar, uns pardalets me ho han contat tot. Pel que sembla, va estar rebé -me ho imagine-. El disc ja el tinc i és una xulada. En realitat és un llibre-disc, amb unes il·lustracions i un disseny preciós, que a més de les cançons del repetori de Dani, inclou comentaris, la partitura, i algunes idees de com treballar-les en grup, per exemple en l'escola. Gravat amb públic al Teatre la Clau, inclou també alguna cançoneta popular cantada per les seues col·laboradores (xiquetes i majors).Jo el conec de ja fa un muntó de temps, primer com a dolçainer quan de jovenet venia al meu poble i ens acompanyava en festes i passacarrers -encara ho fa-. I també de Benimaclet, quan acompanyava els Negrets de l'Alcúdia en aquells famosos Carnestoltes en què rebíem al Moro Maclet, el legendari fundador del Califat Independent. Després amb els Sonadors de la Guaita, i amb Rodamons, i amb Trencaclosques. I és que Dani és ja un músic veterà que no acaba d'aterrar fa quatre dies. Des de fa un temps a més, s'ha fet alquimista musical i Cantacançons, i va per places i carrers, cantant a xiquets i majors les nostres cançons de sempre que com diu ell són com els somriures: antics, personals, alegres i necessaris.
Fa dos anys va actuar a Manuel, ja com a Cantacançons, portat per la MitjaGalta i el Bloc per al 9 d'Octubre. Quin concert més bonic ens va fer al carreronet de l'església! La darrera vegada que el vaig vore va ser a la presentació del Te'n cantarés més de mil, el darrer disc del gran Pep Botifarra -quin concertàs també aquella nit!-. Dani, discret, acompanyava les cançons de Pep amb els efectes musicals del seu Triquilisó (ell, tan encantador com sempre -ja li ho va dir, ja, una xicona del públic: "Vetero, bonico!"-)
Mireu quines coses tan xules diu ell mateix de les seues Musiqueries.
I ja sabeu, preneu Musiqueries una o dos vegades al dia
i ja veureu com s'alegra la vostra vida
i ja veureu com s'alegra la vostra vida
El Cantacançons Dani Miquel + 2al carreronet de l'església de Manuel (octubre de 2007)
Volia escriure també alguna cosa sobre les Musiquetes per a la Bressola, que ja fa molt de temps que vaig darrere de fer-ho, però se m'ha acabat el temps de l'ordinador per a hui. Vorem si podrà ser un altre dia.
4 comentaris:
Xe, kirikú, ja era hora que escrivires alguna cosa. Tenies el bloc abandonat!
Molt gran el Dani!
Ie, Vicent, moltes gràcies pel comentari!
Sí, sí, tens tota la raó, tinc el bloc totalment abandonat.
La primera cosa a fer és montar-me una barra de la dreta com deu mana, que el que tinc encara és de quan el vaig fer fa tres anys. I posar tots els blogs que llegisc i seguisc, com el teu. A vore si puc dedicar-li una estoneta (no promet res).
Per cert, parlant de cançons populars i en valencià per a xiquets, va estar molt rebé allò que vau fer al Camot. A vore si ho repetiu.
Sí que estaria bé repetir-ho. Toni de l'Hostal suggeria que ho férem per al ja tradicional acte dels Innocents al Teatre la Clau. Ara hem de convèncer a l'altre Toni.
Per cert, volia comentar-te una cosa, però a través de correu electrònic. I no veig per ací la teua adreça. Me la dius? O si vols m'escrius tu a surfinpop@gmail.com
Un bes
Pos sí que estaria rebé, sí.
T'envie un missatge a l'adreça que em dius.
Publica un comentari a l'entrada