
A Manuel, el meu poble, la biblioteca no està en la Xarxa de Lectura Pública Valenciana, perquè l'espai físic on s'ubica no compleix les condicions que marca la legislació per a poder formar-ne part, i això que el local és nou de fa un any. Ni la catalogació ni el préstec estan automatitzats. I el fons és obsolet, ja que apenes s'ha invertit res en renovar-lo des de fa molt de temps.
I és que una biblioteca, per a que siga una biblioteca, ha de tindre: un espai en condicions, els llocs de lectura que calguen en funció dels usuaris potencials, un fons bibliogràfic i audiovisual que s'actualitze i que siga adequat en quantitat i en varietat, i ademés que estiga catalogat. Ha de donar servei a tota la comunitat, no només als xiquets, sino també als adults i a grups de població amb necessitats especials. Ha d'estar atesa per personal qualificat que ha de disposar d' un temps per a realitzar els altres treballs tècnics diferents a l' atenció al públic.
Però ademés, la biblioteca pública ha de difondre els seus fons entre la població, ha de fomentar i animar a la lectura, ha de fer-se viva realitzant activitats que l'apropen a la gent.
En aquest sentit, darrerament en Manuel sí que s'ha organitzat alguna cosa, com han sigut les campanyes de contacontes o les xerrades amb autors organitzades per la MitjaGalta, amb Pau Viciano i Josep Lozano. Per a aquest curs, aquesta associació té previst continuar i portar a Vicent Sanchis i Marc Granell, entre d'altres. També en la biblioteca, està previst celebrar a finals de novembre unes Jornades sobre La 2ª República a Manuel, que consistiran en una exposició, una xerrada i una taula redona. Això, però, ja vos ho conte en una altra entrada.
2 comentaris:
que maravella de cançó
enhorabona pel teu blog..... molt interesant i acurat
"El teu padrí a la xarxa"
El teu comentari és el primer que em fan. En tenia ja dos en la primera entrada, però per un problema amb l'adreça del bloc, la vaig haver d'esborrar i ara ja ni eixos, només el teu.
No sé si és que ningú passa per ací o què. Aniré perfeccionant açò i posant contadors a les entrades, per a saber si passa algú. Hi ha també maneres de donar a conéixer-lo per ahí, a veure si poc a poc vair aprenent coses.
De tota manera gràcies, i més vinguent de tu que ja sé que no eres molt donat a tant de romanç.
Adeu i un bes
Publica un comentari a l'entrada