Diego a la Trobada de Cors infantil celebrada a Manuel al mes de maig
El seu mestratge al front d'aquesta entitat ha traspassat l'àmbit local i ha creat escola, possibilitant l'existència d'agrupacions semblants en altres llocs de la geografia valenciana. La Schola, amb Diego com a motor, ha anat a poc a poc consolidant-se com un referent al País Valencià en la renovació pedagògica de l'ensenyament musical, que té com a base la tècnica Kodaly i el cant coral.
A Manuel, La Coral Polifònica es sent part d'eixa gran família, sobretot des de que a l'any 2000 es fera càrreg de la seua direcció Josep Lluís Sanchis, un dels deixebles de Diego, format al sí de la Schola Cantorum.
Jo, a Diego, el vaig conéixer ara fa set anys, quan la Schola va montar el primer Messies col·lectiu que es va fer al País Valencià, que any rere any continua encara realitzant-se i que és una cita obligada per a molts de nosaltres.
Aquest home, era un entusiasta del que feia, disfrutava i difonia la seua passió per la música i el cant coral a tots aquells que hem tingut la sort de conéixer-lo.
Sempre recordaré totes aquestes edicions de El Messies amb Diego. Amb ell he conegut i he vibrat amb aquesta obra magna de Händel. Recorde especialment el final del concert del primer any, quan, mentre el públic aplaudia i tots nosaltres estàvem exhausts i emocionats després dels quatre minuts d'Amen, Diego va besar la partitura. A mi em van caure les llàgrimes.
Gràcies, Diego, per tot, sempre et recordarem
(des de que vàrem fer el primer assaig d'enguany el 22 d'octubre, que tenia pensat fer una entrada parlant de El Messies de la Schola Cantorum i per falta de temps no l'he poguda fer. No sé si El Messies d'enguany acabarà celebrant-se. M'imagine que sí, Diego així ho haguera volgut, de segur)
2 comentaris:
Confirme l'opinió de "Kirikú"; jo també he descobert aquesta obra magna de la música occidental gràcies a Diego, jo tampoc em perc cap any (excepte per raons de salut) aquest encontre coral de cada any, cada vegada descobreixo coses noves a la partitura, cada any la disfrute d'una manera distinta, jo també em vaig emocionar al final de la 1ª edició quan vaig ser testimoni de l'emoció del Mestre.
Ahir vaig estar al funeral de Diego, per acomiadar-lo a d'ell, encara que no compartix la seva fe, i per fer costat als companys de la Schola Cantorum, que s'han quedat pensant "vagàvem tots, com ovelles, dispersant-nos". Cantàren com mai han cantat, amb molta emoció però molta dignitat. Diego, allà on estiga, pot estar content i orgullós de la seva obra. L'edició del Messies enguany tindrà una càrrega emocional més forta que mai, però no deguem abandonar el barco. Ell no ho voldria aixó. Així doncs, ens trobarem el proper dia 26 de novembre, per continuar disfrutant del cant coral, de la música i de la comunió espiritual que ens aporten!
Conec a Diego des de finals dels 70. Aleshores jo era un xiquet cantor. Hui tinc fills i estic molt orgullós que que hagen conegut a Diego i formen part de la coral infantil (per cert, al maig van participar a la trobada de Manuel). Espere que la immensa pèrdua que sentim la poguem cobrir entre tots els qui l'hem admirat i n'hem estat deixebles.
Publica un comentari a l'entrada