08 de desembre 2006

La noyée (per Carla Bruni)

Preparant aquesta entrada me'n adone que Carla Bruni ha estrenat recentment una nova plana web, segurament amb motiu de la presentació del nou disc, que eixirà el proper 15 de gener. Aquest nou treball s'anomena No Promises i en ell, aquesta guapíssima model italiana, interpreta en anglés cançons basades en poemes de autors como William Butler Yeats, Wystan Hugh Auden, Dorothy Parker, Walter de la Mare, Emily Dickinson y Christina Rossetti.

No ho sé, però em pense que a mi, més pròxima a la cultura i llengua franceses, no m'agradarà tant com el seu deliciós primer disc Quelqu'un m'a dit, considerat per la crítica un homenatge a la canó francesa i tan aplaudit per tots. La seua escolta em va acompanyar durant l'embaràs del meu segon fill, i el meu fill major "per aquell entonces" em demanava que li cantara les cançons de la xica de la guitarra per a adormir-se. I és que jo em passava el dia tararejant-les. No sé quin de tots els temes m'agrada més. Vos deixe aquesta versió que fa la Bruni de La noyée de Serge Gainsbourg

Ací la teniu, vos convide a escoltar-la



Tu t'en vas à la dérive
Sur la rivière du souvenir
Et moi, courant sur la rive,
Je te crie de revenir
Mais, lentement, tu t'éloignes
Et dans ta course éperdue,
Peu à peu, je te regagne
Un peu de terrain perdu.
De temps en temps, tu t'enfonces
Dans le liquide mouvant
Ou bien, frôlant quelques ronces,
Tu hésites et tu m'attends
En te cachant la figure
Dans ta robe retroussée,
De peur que ne te défigurent
Et la honte et les regrets.
Tu n'es plus qu'une pauvre épave,
Chienne crevée au fil de l'eau
Mais je reste ton esclave
Et plonge dans le ruisseau
Quand le souvenir s'arrête
Et l'océan de l'oubli,
Brisant nos coeurs et nos têtes,
A jamais, nous réunit.

3 comentaris:

engra ha dit...

Hola Kirikú! he llegit el teu missatge sobre Clara Andrés, i he començat la recerca.
Gràcies.
(No sé si he de contestar en aquest o en l'altre missatge, però com que la cosa es va actualitzant....)

Anònim ha dit...

Jo, Kiriku, vaig descobrir Carla Bruni gràcies a tu i em va agradar molt. Em vaig passar dues setmanes escoltant-la i recordant el francés mentres cantava amb Carla les cançons del disc ¡com una boja!. La seua veu junt amb les lletres i les melodies del seu primer cd són molt relaxants i molt emotives. Segurament el seu proper treball en anglés també serà molt bonic, encara que a mi m'agradaria sentir-la en italià. Acabe de tornar de Roma i m'encanta la llengua, la ciutat, la gent, tot. Esperarem fins el 15 de gener.

kirikú ha dit...

gràcies guapa, pel teu comentari.

Jo també m'enrecorde quan ens posàvem les cançons i intentàvem descobrir entre les dos el significat d'algunes frases que no enteníem. Ens van fer "carlabrunistes" a la vegada, i còmplices. Al poc de temps me'n vaig anar de baixa, amb el meu bombo ja molt prominent i les cançons d'aquesta dona continuaven acompanyant-me en aquelles nits d'insomni.