Les trobades i l'Escola Valenciana

s'ha publicat també al Fem Escola : butlletí de l'AMPA del CEIP Pintor Estruch de Manuel (núm.14, desembre-2006)

Com en cada primavera, també a la propera del 2007, els mestres, xiquets i pares d'escoles amb l'ensenyament en valencià, tindrem una nova cita a la Trobada, que a la Ribera es celebrarà l'1 d'abril a Sueca. Les trobades, per a qui encara no ho sàpia, les organitza l'Escola Valenciana, una federació d'associacions comarcals que reivindica una “escola arrelada al propi medi, integradora i solidària que considere la llengua dels valencians com element normal de comunicació, com eina d’estudi i mitjà d’enriquiment intel·lectual i cultural”.

En aquestes “festes per la llengua” que són les trobades, celebrem que els nostres fills s'escolaritzen, es facen majors i aprenguen el món i la vida en la llengua que ens és pròpia, la nostra, el valencià. I ademés volem que així ho continuen fent les generacions futures, els fills del nostres fills i els nets dels nostres nets. Si pensem que la diversitat és un bé de la humanitat, la nostra contribució a eixa diversitat és la nostra llengua i la nostra cultura, i la seua defensa és una obligació de totes i tots nosaltres. I, com ja sabem, no es pot defensar ni protegir allò que no s'estima ni es valora, i per a poder estimar una cosa, abans cal conéixerla.

Potser molts de vosaltres no recordeu o no sabeu, bé perquè sou massa joves, bé perquè heu vingut d'altres terres, que el valencià, fins fa ben poc era una llengua postergada que no es podia utilitzar als àmbits oficials -tampoc als educatius-. Ara, aquest novembre, s'han complit vint anys des què es va promulgar la Llei d'Ús i Ensenyament i amb ella, primer tímidament, algunes escoles van començar a impartir els seus coneixements als xiquets i a utilitzar-la com a llengua vehicular. A poc a poc, tot açó va anar consolidant-se i actualment són ja moltes les escoles que, com la nostra, oferten als seus alumnes la possibilitat d'aprendre en la nostra llengua.

Però encara que no ho parega -no és la percepció que tenim des d’ací Manuel- en aquest camp encara hi ha molt per fer i per reivindicar. De fet, per exemple a la ciutat de València, i també a molts altres llocs, hi ha xiquets que, encara que ho demanen, no són escolaritzats en valencià per falta de línies (fa temps que no s'inverteix en crear-ne de noves). O, per posar un altre exemple, a mesura que es puja en els nivells educatius, hi ha menys oferta de línies en valencià. De manera que de vegades es fa difícil que un xiquet que ha començat la primària en valencià, continue en la secundària. I això s'aguditza més a la universitat, on molts dels joves que han estat escolaritzats en valencià arriben i es troben que no hi ha prou oferta, o que l'oferta no és real, ja que molts professors de cursos en valencià que haurien, per tant, de fer les classes en aquesta llengua, les imparteixen després en castellà. I és que l'administració no es creu la normalització lingüística i no inverteix ni els esforços ni els recursos que caldrien. Per això, les trobades són també una festa reivindicativa, on es denuncien aquestes situacions, es demana a l'administració educativa que les solucione, i es fa una crida a la societat civil a continuar en aquest camí.

Escola Valenciana ademés de les trobades, organitza i porta endavant molts altres projectes tant en l’àmbit educatiu com en el social. Per exemple els destinats a integrar als xiquets nouvinguts (projectes d’acollida i d’adaptació a l’aula, projectes d’educació multilingüe, edició de materials...) on una vegada més, ompli un buit que no cobreix l’administració educativa. I molts altres. Per la seua actualitat i la seua importància destaquem el Congrés Escola i Societat Sostenible, celebrat fa pocs dies a València, on s’ha reflexionat sobre qüestions com la sostenibilitat i la defensa del medi i el territori, i s’ha incidit en la importància d’implicar des de l’escola (xiquets, mestres i pares) a tota la societat en aquests temes de vital importància per a totes i tots. I repetim allò que ja hem dit abans: no es pot protegir i defensar una cosa que no es valora i no s’estima, i l’únic camí per a estimar-la és conéixer-la.