El Porrat

.

Si hi ha en el canlendari festiu una data entranyable per als manuelers, és sense cap dubte el dia de la Candelària, el dia del Porrat que nosaltres anomenem també la Fireta.

Als porrats, unes festes tradicionals que encara se celebren a molts llocs del País Valencià, es planten parades on bàsicament es venen llepolies, dàtils i fruits secs (també els cigrons torrats que li han donat el nom a la festa). Aquestes firetes que no arriben a la categoria de fires i només duren un dia, se celebren amb motiu d'alguna festa religiosa i normalment al costat de l'ermita o santuari corresponent.

A Manuel, el porrat és una autèntica fireta. Hi ha atraccions per als xiquets, el poble s'ompli de paradetes de tota mena, eixe dia no hi ha escola per la vesprada als pobles dels voltants, acudeix gent de tota la contornada i nosaltres ens passem el dia amunt i avall. Manuel el 2 de febrer "pega un esclafit" i a nosaltres ens encanta. Això sí, allà les 9 de la nit ja no queda res, tot s'acaba en un tres i no res.

______________________________________

El motiu i origen de tot: eixe mateix dia se solta l'aigua de la Sèquia Comuna de l'Ènova després de la parada que serveix per a netejar la sèquia i tots els ramals, i que es fa per Sant Antoni.

De bon de matí, els sequiers encarregats de la Comuna, acudeixen als partidors, solten l'aigua i fan la medició de l'any, una operació molt solemne i molt important que comporta el repartiment de l'aigua que anirà a cadascun dels termes dels pobles que reguen d'ahí. Que el cabal siga "Abundant", "Escàs" o "Mitjà" condicionarà que les sèquies de L'Ènova, les de Rafelguaraf, la del Terç de Castelló de la Ribera, etc., tinguen per a l'any que ara comença més o menys aigua.

Aquesta medició, en les èpoques en què no existia el reg per degoteig i en què totes les economies domèstiques dels nostres pobles depenien al cent per cent de l'agricultura, era de vital importància i font de molts conflictes i plets entre els pobles. Sobretot entre Manuel i l'Ènova, on tota l'aigua per al reg prové de la Comuna. En la memòria dels nostres majors, encara està tot açó molt viu i encara ara podem escoltar-los contar moltes històries que hi fan referència.

A la plaça de Manuel, per on passa la sèquia i que abans no estava coberta, es tornava a veure i escoltar l'aigua després de la parada anual i això era el motiu de la festa, del porrat. Avuí, encara el celebrem.

- Monogràfic sobre la Sèquia Comuna de L'Ènova de la Mitjagalta