06 de febrer 2007

Ens ha deixat Joan Pellicer

. Avui, els diaris valencians ens donen la inesperada notícia de la mort de Joan Pellicer, metge i etnobotànic, col·laborador de Punt 2 i de GandiaTV, autor del Costumari Botànic, en tres volums. També del deliciós Meravelles de Diània: Paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes, entre molts d'altres.
notícia a Vilaweb- (la notícia inclou l'emocionada nota de premsa del Bloc de la Safor)
Joan Pellicer al bloc Rosca amb all
El Bullent, on publicava, li dedica a la seua web una nota amb la seua biografia i referències a molts dels seus llibres

________________________________________

M'acabe d'enterar. Era de Bellreguard i tenia 60 anys. No sé ben bé què li ha passat, diuen que ha mort a la seua residència habitual de la platja de Miramar. Un gran etnobotànic i una gran persona. Compromés de veritat amb la seua terra, que és la també la nostra.

Crític amb els poders i pròxim a la saviesa de la gent dels pobles, especialment de la gent major que encara n'acumula tanta, amb qui connectava de seguida. Aquest home ha anat recopilant durant anys, els sabers i el lèxic de la botànica i la medicina tradicionals del País Valencià, sobretot de les comarques centrals.

A Manuel ha vingut en tres ocasions convidat per la Mitjagalta. Amb ell hem passejat per les Salines i el Coto, per la Serra Valiente i la darrera vegada, encara no fa un any, pel riu Albaida. El passat 13 de gener el vaig escoltar per darrera vegada a Barxeta, portat per la gent d'Esquerra Republicana per a parlar junt a altres ponents, entre ells Vicent Company del Fòrum Contra l'Alta Tensió, de les alternatives a l'economia dels PAIs i del ciment.

La seua contribució ens ha permés conéixer i estimar més el nostre patrimoni natural i cultural. Tot un antídot contra l'autoodi col·lectiu que tant abunda per ahí.

Una gran pèrdua per a totes i tots nosaltres.


Ací podreu per veure més fotos dels passejos de Joan Pellicer per Manuel: per les Salines al 2001, pel Pelao al 2003 i pel riu Albaida al 2006, d'on és aquesta foto.
________________________________________

Cròniques del soterrar a la premsa digital:
Comiat emotiu de la Safor a un dels seus savis més coneguts (Vilaweb)
Adeu multitudinari a Joan Pellicer (L'Avanç)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

gracies per fer-nos particeps de la trist pèrdua d'aquest savi i entranyable home

Anònim ha dit...

Acabe de veure la notícia a GandiaTV. Han tret un premi que li van donar fa poc a la Valldigna i la posterior entrevista que li feren on ell parlava del patrimoni botànic i cultural de la Vall.

Si coneguérem i estimàrem més el nostre medi natural i la nostra terra, no la vendríem als promotors sense escrúpols que projecten urbanitzar-ho tot.

El soterrar tindrà lloc a Bellreguard a l'església de Sant Miquel el dimecres 7 de febrer de 2007 a les 17:00 hores de la vesprada.

pepeta ha dit...

Hem enllaçat aquest post, jo vaig ara a cobrir el soterrament per l'Avanç, us passarem noticia.

UN GRAN BUIT, PER LA CULTURA D'AQUEST PAÍS

ENLLAÇ http://molisimat.bloc.cat/post/2963/138235

comentari a L'Avanç ha dit...

Mestre, amic i patriota.
(comentari de Daniel Climent Giner a L'Avanç)

Amb gent com Joan Pellicer i Bataller, la nostra societat comptava amb un mestre capaç de construir ponts fàcilment transitables entre la ciència i el gran públic, una condició imprescindible per a que qualsevol societat establisca els equilibris apropiats entre els tres tipus de riquesa que pot posseir, la material, la cultural i la natural.
A l’hora d’oferir-nos el que havia recollit i aprés, Pellicer se’ns revelava com un orfebre del llenguatge: tot i mantenint-se fidel a les expressions, girs idiomàtics i termes emprats pels entrevistats, ho acompanyava d’un lèxic i una sintaxi primmirats, acaronats, i polits, que connectaven imperceptiblement el rigor acadèmic i el saber popular.
Llegint els llibres de Pellicer, passetjant amb ell, compartint taula i conversa, viatjaves als pobles de la Marina i de la Safor, i senties parlar les persones com si estigueren amb tu Perquè Joan impregnava les entrevistes d’un profund respecte pels ritmes vitals de la gent que viu més propera a la natura, i sabia contar-nos-ho.
Generós, apasionat, vital.
Hem perdut un amic, hem perdut un mestre, hem perdut un patriota.
Estem de dol.

Cristina Sunyer i Tormo ha dit...

Amb l'anunci del finament de Joan Pellicer des de Mitjagalta m'han descobert aquest bloc.
Molt trista per la pèrdua, no puc mes que felicitar-vos per aquest espai, que tan aviat com puga afetgire al meu blog com a visita recomanable.
Una cordial Salutació.

José Mª Peiró ha dit...

Salve Joan!!! Hi formes part de Diània, gran amant, amic i fil dilecte d'ella.
Salve Diània!!!
Salut, pau i bé!
José Mª