Foto: Josep Antoni Collado
Avui acaba el mes de febrer, el més curt de l'any que comença amb allò de "si la candelària plora l'hivern ja està fora, tan si plora com si riu ja estem en l'estiu".
Les diverses versions d'aquesta dita popular venen a dir el mateix: ja estem al febrer, els dies són més lluminosos i més llargs, i encara que puga fer fred, la primavera comença a anunciar-se dins l'hivern. La vida es renova. I nosaltres, com cada any assistim a eixe miracle.
A mi, que em vaig estrenar com a mare un febrer de fa sis anys, aquesta època de l'any encara em porta més totes eixes evocacions.
En primavera la vida bull i a l'estiu tot esclata. Al febrer només s'anuncia. Però aquest anunci, tan discret encara, suposa un punt d'inflexió en el que comencem a despertar-nos del lletarg hivernal i el cos se'ns revitalitza en consonància amb tota la natura.
I és que nosaltres també som natura ... més del que de vegades ens pensem.
Vos deixe la lletra de la Dansa de la Primavera, una cançó de Maria del Mar Bonet que parla d'aquest mes que tant m'agrada i que tantes coses m'evoca.
_____________________________
La foto que encapçala aquesta entrada és de Josep Antoni Collado. Un nou company de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València que ha resultat ser una mina. A més d'un magnífic fotògraf, és ballador i boletaire. Ha sigut membre del grup Alimara, va formar part de l'equip que va elaborar la Fonoteca de Materials. Ah!, ... i també és faller, de la Falla Arrancapins, com no podia ser d'altra manera.
1 comentari:
Que bones les almonjàvenes! Que bons els arnadís!
Publica un comentari a l'entrada