Passejant pel Carraixet

.Enguany, amb la meua colla pasqüera hem anat a "regolar" la mona al Carraixet, just al costat de la Finca Requena que volen convertir en una urbanització de 200 xalets. El motiu de la tria ha sigut poder aixoplugar-nos, si venia el cas, en la barraqueta del pare d'una membre de la colla, que té per allí un trosset. I és que aquesta Pasqua d'enguany ha sigut humida de veritat.

Passejant per la zona, hem gaudit del riu, de les aus i de la flora. Hem gaudit i ens hem reconegut una vegada més en aquest paisatge, tant estimat per la gent de Manuel. També ens hem indignat pensant en les animalades urbanístiques que tenen projectades i que si s'acaben realitzant, destruiran aquest racó per sempre més.

Els nostres paisatges i els nostres racons, no tenen preu. Ni tots els diners del món haurien de poder comprar-los, perquè no haurien d'estar en venda. Els valencians ens n'hauríem d'adonar que el que busquen els europeus que compren tots aquests nous habitatges, és precisament el que nosaltres estem destruint a base de construir i asfaltar sense miraments: la nostra qualitat de vida, que acabarem perdent del tot si no aturem aquesta febre urbanística i tot el que comporta.

També, durant aquests passejos he estat alliçonada per l'amic Pau que m'ha anat mostrant i explicant totes les plantetes que anàvem trobant-nos. I així he aprés a reconéixer i anomenar el ravanell, la borraja, la malva, la lletera, la camarroja o xicòria, els llicsons, la cua de cavall borda, el plantatge o piuets de rei, la llengua de bou i la figuereta del dimoni o ricí. També em aprofitat per a observar les roselles, les canyes, el fenoll, el baladre, els joncs, les piteres, els margallons i l'estepa blanca o xara (fulletes banyaetes, que diu el meu major).

La borrata o borratxa en plena floració