.
Des d'aquesta mena de colomer de luxe on treballe, sobre el noble i antic edifici del carrer la Nau, observe cada any els tocs i repics que des del campanar del Col·legi del Patriarca anuncien la vuitava del Corpus, que allí es celebra amb gran solemnitat. Laudes, Misa cantada en gregorià, tocs de campanes, i a la vesprada, Completes Solemnes polifòniques i la processó, que es fa per dins del claustre del mateix col·legi.
Estem al centre de la València de la Fòrmula 1, al costat de la zona comercial, de bancs i d'oficines. És un dia entre setmana qualsevol, amb el soroll dels cotxes de fons i la gent amb presses, amunt i avall. Però entrar al Patriarca hui, dia de la Vuitava del Corpus, és submergir-se en un altra dimensió: l'intens olor a encens i a pètals de rosa, les veus masculines cantant gregorià, els acords de l'orgue, el barroquisme de l'església... Un viatge sense necessitat de cap estupefaent. Una passada.
Estem al centre de la València de la Fòrmula 1, al costat de la zona comercial, de bancs i d'oficines. És un dia entre setmana qualsevol, amb el soroll dels cotxes de fons i la gent amb presses, amunt i avall. Però entrar al Patriarca hui, dia de la Vuitava del Corpus, és submergir-se en un altra dimensió: l'intens olor a encens i a pètals de rosa, les veus masculines cantant gregorià, els acords de l'orgue, el barroquisme de l'església... Un viatge sense necessitat de cap estupefaent. Una passada.
_____________________________
Vídeo del cor doble que anuncia les vespres i les completes anteriors a la processó claustral.
Sonneurs etnoclip francés de 1987 on apareixen els campaners del patriarca
Sonneurs etnoclip francés de 1987 on apareixen els campaners del patriarca
6 comentaris:
Hola Mª Josep, pot ser nosaltres no tenim la teua energia per escriure aquest bloc, anar tots els dies a València al treball, fer reunions de les més diverses causes i ocupar-te també dels xiquets. Gràcies i no et canses.
Els repics dels campaners m'han recordat el nostre campanar de Manuel i a Cali, Calera, una de les persones més bones que he conegut, quan amb els seus bragons voltejava la campana gran i mantenia el vol de la menudeta amb lleugers tocs de la mà esquerra.
Ara, el més impressionant era quan parava la gran amb el seu cos què s'alçava mig metre del terra. Allà pujàvem en moltes ocasions els escolans a gaudir de les campanes i de la vista del poble des d'aquest punt tan privilegiat.
Jo també em vaig quedar corprés amb els cants gregorians, el sò de l'orgue i el cerimonial. Els rites preparen el cos i la ment per a percepcions diferents de la realitat i nomès el sentir-ho i contemplar-ho et transporta a una altra dimensió que produeix un bàlsam reparador en l'estrés quotidià. Semblants sensacions he tingut també amb els cants, silencis i cerimònies dels pelegrins de les Useres.
Espere, l'any que vé, poder escoltar més els gregorians i veure la processò pel claustre del patriarca on, per cert hi ha moltes pintures del nostres Estruch (estruk please). Pau Cocolo
Enhorabona per l'article l'hem enllaçat a ValldignaDigital en l'edició digital del 2 de juny del 2008.
Et passem enllaç youtube sobre la vuiteava:
http://es.youtube.com/watch?v=TLSGbr5h8A0
Enllaç del vostre article a ValldignaDigital:
http://valldignadigital.bloc.cat/post/2963/223736
Cocolo: potser no per a un blog, però energia no te'n falta ... Ens has donat i ens dones a molta gent lliçons d'estima i dedicació al nostre estimat poble, i tot amb molta bonhomia i altes dosis de sensibilitat.
Moliner: quina sorpresa i quina alegria! A vore si ens vegem prompte a la Valldigna.
Recontracollons, dotze anys treballant al costat i mai he pogut anar-hi.
Me cague en Déu sagrat!!!!, a vore si puc anar al 2009.
B7s
Kiriku he perdut la teva adreça, no ho se que he fet ni com, si ho llegeixes enviam n email. AH,l'article fenomenal.
Aureli
Publica un comentari a l'entrada