Encara que amb la data un poc passada, deixe per fi, la foto de les animetes del carrer la Font del meu poble. Li ho devia a Prim i mirat, que és qui em va parlar d'elles (jo, tota la vida passant per ahí i mai les havia vistes). Estan en una casa al costat de El Rebost, el lloc on fan els cafés i les pastes més bones del món. I les més barates!20 de novembre 2008
Les animetes del carrer la Font
Encara que amb la data un poc passada, deixe per fi, la foto de les animetes del carrer la Font del meu poble. Li ho devia a Prim i mirat, que és qui em va parlar d'elles (jo, tota la vida passant per ahí i mai les havia vistes). Estan en una casa al costat de El Rebost, el lloc on fan els cafés i les pastes més bones del món. I les més barates!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
I la seua història la coneixes? Vull dir, per què estan ahí en eixa casa o en eixe carrer... què signifiquen...
salut!!!
En molts pobles existien les confraries d’animes que servien per recordar que no es pot accedir al cel si no hem resolt el problema dels nostres pecats “no mortals” es a dir pecats xicotets abans de morir, perquè els que cometien pecats mortals anaven ja de cap a l’infern que és un lloc del qual no es pot eixir mai.
Contrariament, el purgatori, és un espai del qual si que es pot eixir, però el problema està en què les animetes dels morts que hi estan no poden fer res per eixir d’eixe impàs abans d’arribar al cel, sols podem ajudar-les els vius pregant per a que Deu s’apiade d’elles i les traga de la seua situació i accdedir definitivament al cel.
Aquestes confraries organitzaven rosaris i precs, cantant uns gois mol estesos a les nostres comarques, encara que a molts pobles sols es cantaven alguns versos.
Por las pobrecitas almas
todos debemos rogar
que Dios las saque de penas
y las lleve a descansar.
Considera tu cristiano
que si allí vas a parar
no dejarás de rogar
que te den a ti la mano.
Allí tienes a tus padres
tíos hermanos y abuelos
conocidos y compadres
amigos y bisabuelos
sin alivio ni consuelo
por no quererte acordar.
A les cases els resos s’acompanyaven de l’encesa de “minetes”, “nimetes” “animetes” dins d’un gotet amb oli d’oliva per tal de recordar i ajudar els que ens van deixar.
(jo, tota la vida passant per ahí i mai les havia vistes).
Ja en som dos!! Diuen que no es bo anar caminant mirant cap a terra, sempre et perts el que conten les finestres.
Publica un comentari a l'entrada