11 de febrer 2009

El bombardeig


Hui fa setanta anys. L'11 de febrer de 1939, Manuel va viure un dels episodis més terribles de la seua història. El pitjor dels esdevinguts durant la Guerra Civil.

Era l'hora de l'esmorzar, les onze del matí d'un dissabte asolellat. La gent ja havia acabat de fer "recaos" i compres (potser intercanvis, més que compres) al magatzem de Marsal, al carrer la Font, a la plaça... i estava pel carrer. Hi havia tràfic de carros per la carretera de Xàtiva, que aleshores era la del pont de la Víuda. També hi havia gent treballant pels horts dels voltants. I com era habitual, molts xiquets jugaven prop de les vies, esperant vore passar algun tren.

No va sonar cap alarma, no n'hi havia. Només els sorolls dels motors dels avions. Tota la gent va mirar cap amunt. Començaven a caure paperets, o això és el que semblaven aquelles cosetes brillants. En realitat eren bombes tremendes: 40 bombes mina de 100 kg i 20 bombes incendiàries de 20 kg. Quatre aparells de l'aviació feixista italiana, van bombardejar la via del tren i l'estació. I per extensió, els carrers i els horts propers.


Els impactes van alcançar la carretera de Barxeta, la serra, la fàbrica de granit de Bolinches, i molta extensió d'horts de tarongers. L'hort d'Abelardo i tots els camps del voltant del cementiri, la carretera de Xàtiva, el carrer la Font, cases i magatzems, fins al riu. A més de les instal·lacions ferroviàries, les vies, els pas a nivell, l'estació.

El fum, la metralla, la pols, els petits incendis... semblava l'infern. Destrucció, crits, confusió. I víctimes. Van haver cinc morts i setze ferits.

A l'endemà diumenge, 12 de febrer, els mateixos avions van bombardejar l'estació de Xàtiva i un tren militar. Allí els efectes van ser demolidors: 144 morts, segons el llistat actualitzat de víctimes que Germán Martínez Aledón ha inclòs en el llibre que el proper dissabte 14 de febrer, a les 19:30 h, es presentarà a la Casa de la Cultura de Xàtiva: El bombardeig de Xàtiva (1939) : llistat de víctimes definitiu de Xàtiva i Manuel


La font per a redactar aquesta entrada, ha sigut l'article de Miguel S. Puchol, publicat a La Bellota, amb informació molt detallada de tot el que va passar aquell matí:
"El Bombardeig de Manuel 1a part"
a La Bellota, núm. 18 (febrer 2004), pàgs. 14-19

"El Bombardeig de Manuel 2a part"
a La Bellota, núm. 20 (febrer 2005), pàgs. 16-19


Les fotos emprades són les que es van fer des dels bombarders italians

9 comentaris:

Miguel Puchol ha dit...

Miguel Santiago Puchol Franco.

Muchas gracias por recordar el bombardeo de Manuel, del que se han cumplido ya nada menos que 70 años. Aquel trabajo de investigación fue estupendo, todo el pueblo ayudó, e hice muchos amigos como Gonçal Benavent, Pau Martínez, Víctor Mongort, Astrid Uberos y muchos mas. Ellos fueron la clave del trabajo, buscando testigos de aquella aciaga mañana en Manuel.

Gracies a tots.

Valldalbaidí ha dit...

En primer lloc, haig d'agrair-te el comentari. En segon lloc,dir-te que no sabia res del bombardeig a Manuel, sí del de Xàtiva. I en tercer lloc, que veig que també estigueres a Ca les Senyoretes. La pròxima ens saludarem. Solc anar-hi als saraus que hi tenen lloc.

kirikú ha dit...

Miguel, gràcies pel comentari.

Estaria molt bé si pogueres estar amb nosaltres el proper dissabte a Xàtiva. De segur que podries aportar-nos informació interessant.

Àngel,

Gràcies pel comentari.
El bombardeig de Manuel, no ha sigut tan estudiat com el de Xàtiva, no van haver tantes víctimes, però també va ser molt tràgic. Ha quedat en la memòria col·lectiva com un dels fets més tràgics viscuts ací. La gent major encara se'n recorda. I la gent de la meua edat n'hem sentit parlar. Els joves, però, ho desconeixen.

L'altre dia, a Ca les Senyoretes, un pardalet anava diguent-me qui era qui: Gàlim, Àngel Canet, ... Vos conec a tots virtualment.

Un altre dia et saludaré.

ValldignaDigital ha dit...

Molt bon article Maria Josep, a més a més, en el dia de l'aniversari ...

QUE SANT BLAI, ens cure la gola per cridar ben fort contra el feixisme ...

SALUT

* Article referenciat a ValldignaDigita: valldigna.bloc.cat/post/17498/248894

Llibertat.cat ha dit...

LLIBERTAT.CAT-documentació
http://www.llibertat.cat/content/view/4729/1

ANNAnotícies ha dit...

REFERÈNCIA a ANNAnotícies

http://annanoticies.com/2009/02/12/aniversari-dels-bombardejos-de-manuel-i-xativa/

Anònim ha dit...

Grácies per la crònica i l´ aportació i a tots els que han fet possible la publicació reveladora de esta part de la nostra història ocultada.
Exits en la presentació del proper dissabte i ànims en aquest i altres projectes.
Salut
Lina de Manuel

kirikú ha dit...

Lina,
quina sorpresa trobar-te per ací. Gràcies pel comentari, guapa.

Gonçal Benavent ha dit...

En primer lloc, donar-te l’enhorabona per la valuosa tasca que estàs fent des d’aquest blog, donant-li ample ressò a la cultura popular de Manuel, als moviments socials en els que tant s’han implicat (i continuen implicant-se, incansablement) gent tan activista com tu, així com també al laboriós procés de la recuperació de la història local del nostre poble, dins l’àmbit comarcal i de País.
Dins d’aquesta última vessant, felicitar-te també per la gran difusió que estàs fent de la commemoració del 70 aniversari del bombardeig de la població civil de Manuel i Xàtiva, ordenat pel General que estava al cap de l’exercit rebel, colpista i traïdor a la II República. General, que entre 1944 i 1948 (aproximadament) va veure com tots els municipis espanyols aprovaven la declaració de “fill predilecte adoptiu" i "alcalde honorífic permanent".
Malgrat el temps que ha passat, des de la restauració de la democràcia, encara queden molts pobles en que tenim un dictador i assassí per alcalde honorífic permanent i fill predilecte. Però, també tenim bons precedents on agafar-nos, per canviar-ho: Per exemple l’ajuntament d’Almoines (mirar blog<1>), que en 2004, va aprovar en sessió plenària l’eliminació de tots els títols honorífics atorgats al General en 1947.
Des d’aquest blog teu, tan dinàmic i participatiu, voldria proposar el que ens embarquem en una aventura més: Esbrinar, si efectivament existeix constància documental (Actes de les sessions plenàries municipals) de les declaracions honorifiques abans esmentades del sinistre personatge, i si fora així, iniciar el procés per instar al nostre ajuntament a que seguir l’exemple d’Almoines, per tal de dignificar la història del nostre poble.
<1> http://arxiumunicipalaulahistoria.blogspot.com/