Ja feia molt que tena ganes d'acudir a una d'aquetes nits temàtiques de Ca les Senyoretes. La presentació del llibre de Xavi Sarrià, Històries del Paradís (que ja va per la segona edició amb més de cinc mil exemplars venuts) i el concert acústic posterior, eren per a mi, una motivació més que suficient. I, la veritat, és que va estar tot molt rebé: presentació, sopar i concert.
(Més cap a baix deixe uns quants enllaços a les cròniques que he trobat per la xarxa d'aquesta nit memorable)
Però hi havia més. Un altra cosa que em feia igual o encara més comboi que tot això, era conéixer a Dídac Botella, una de les persones que anaven a intervindre en la presentació. Dídac és un jove mestre destinat a Albaida, amic personal de Xavi i autor del blog Toc de Queda, amb el que m'he emocionat de vegades, llegint el que ha escrit sobre algunes de les experiències viscudes amb els seus alumnes (justament una d'eixes experiències, van contar, va ser la font d'inspiració d'un dels contes del llibre de Xavi: Esperança). Un mestre amb majúscules, a pesar de la seua joventut, que transmet il·lusió pel seu treball i optimisme en l'educació dels nostres xiquets.
I ja per a acabar, dir que vam sopar molt a gust amb una gent molt simpàtica i amable, un grup de professors de l'Institut de Tavernes de la Valldigna (ai, la Valldigna!), entre els quals estava Enric Marco, que va resultar ser company de la uni. I que vam disfrutar de valent amb el sarau posterior. Destacar les dots com a amfitrió de Joan Olivares, el caràcter asserenat i humil de Xavi Sarrià, el geni de Miquel Gironés i la gràcia de l'estimat Pep Botifarra, que al final va aconseguir que tots acabàrem a bacs.
(Més cap a baix deixe uns quants enllaços a les cròniques que he trobat per la xarxa d'aquesta nit memorable)
Però hi havia més. Un altra cosa que em feia igual o encara més comboi que tot això, era conéixer a Dídac Botella, una de les persones que anaven a intervindre en la presentació. Dídac és un jove mestre destinat a Albaida, amic personal de Xavi i autor del blog Toc de Queda, amb el que m'he emocionat de vegades, llegint el que ha escrit sobre algunes de les experiències viscudes amb els seus alumnes (justament una d'eixes experiències, van contar, va ser la font d'inspiració d'un dels contes del llibre de Xavi: Esperança). Un mestre amb majúscules, a pesar de la seua joventut, que transmet il·lusió pel seu treball i optimisme en l'educació dels nostres xiquets.
I ja per a acabar, dir que vam sopar molt a gust amb una gent molt simpàtica i amable, un grup de professors de l'Institut de Tavernes de la Valldigna (ai, la Valldigna!), entre els quals estava Enric Marco, que va resultar ser company de la uni. I que vam disfrutar de valent amb el sarau posterior. Destacar les dots com a amfitrió de Joan Olivares, el caràcter asserenat i humil de Xavi Sarrià, el geni de Miquel Gironés i la gràcia de l'estimat Pep Botifarra, que al final va aconseguir que tots acabàrem a bacs.
_______________________
Deixe les cròniques que he trobat pr la xarxa:
Blog de Mercé Climent Payá
Uendos, Greixets i Maremortes
Ca les Senyoretes (el blog de la casa)
Toc de Queda (el blog de Dídac Botella)
Lluitar, Crear, Construir! (el blog de Xavi Sarrià)
Pols d'Estels, amb fotos incloses (el blog d'Enric Marco)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada